Entrades

Victimitzar a les víctimes

Sue Black és una antropòloga forense britànica que l’any 2006 va ser cridada per la policia per identificar un sospitós d’abús sexual intrafamiliar a través d’una gravació dels avantbraços del presumpte abusador. La identificació es feia a través de les venes – gravades amb rajos infrarojos–, les quals generen un “dibuix” únic i inigualable en els individus. En presentar l’informe forense davant el jutge, el qual defensava que el sospitós, era la persona que apareixia a la gravació, el veredicte va ser “no culpable”, no per dubtes en l’informe presentat, sinó perquè la presumpta víctima no va plorar al judici. Pot semblar que això ja és cosa del passat, però permeteu-me que us digui que continua sent molt comú en l’àmbit de la judicatura. I segurament us estareu preguntant com pot ser que el veredicte d’un jutge pugui estar determinat per si una presumpta víctima plora o no plora durant el judici, i la qüestió és que va molt més enllà d’un (aparentment) simple plor. Malvin J. Lerner l’...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Adopció internacional vs Adopció nacional: una qüestió pel desenvolupament dels infants?

L'altre dia a classe de Psicologia i Família, el professor ens va plantejar la qüestió següent:    L’adopció internacional és un instrument adequat per al desenvolupament dels nens abandonats o hi haurien altres eines més adequades, com per exemple que fossin adoptats en el seu país d’origen? Al llarg dels últims temps, segons afirma Palacios (2017), la investigació sobre les diferents qüestions envers la salut mental, i en específic sobre la psicopatologia de les persones adoptades, ha crescut considerablement a escala internacional, comprovant, entre altres qüestions, que les persones adoptades internacionalment presenten més problemàtiques de salut mental que no pas aquelles persones que no han estat adoptades en etapes prèvies a l’adultesa. Tanmateix, continua existint un gran estigma envers la salut mental de les persones adoptades, allò que Adroher i Berástegui (2000, citat a Berástegui Pedro-Viejo, 2005) anomenen com a "a...
1 comentari
Més informació

És la castració química una de les solucions a les violacions?

A conseqüència de la brutal violació i agressió a una nena de setze anys fa pocs dies a Igualada, avui, he llegit a Instagram una reflexió que crec que es mereix també, ser analitzada des d'un punt de vista psicològic. La reflexió deia el següent: Necesitamos una ley que ofrezca castración química a los violadores a cambio de no aplicarles prisión permanente, de esta forma (1) no violarían más y (2) si no quieren no salen de prisión, fácil. No és tan senzill. Amb aquesta afirmació el que es pretén és simplificar les violacions a una causa fisiològica com són les necessitats sexuals d'un individu, quan aquesta no és l'única causa. Que un home sigui un violador no és conseqüència d'un impuls sexual únicament, sinó de mil variables més que s'han de tenir en compte a l'hora de fer una anàlisi sobre el qual basar la nostra opinió...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

La única discriminación, hacia la información

¿Dónde está el límite? ¿Hasta cuándo vamos a tener que soportar esto? ¿Cuándo va a ser el último día en que el hecho de ser diferente deje de ser una razón para ser víctimas de agresiones y discriminaciones? ¿En qué estamos fallando? Estas son muchas de las preguntas que seguro os hacéis estos días, pues bien, siento deciros que todavía no tienen respuesta. Párate a pensar por un segundo, la cantidad de información que recibes en un solo día. Una vez te hayas hecho una idea de la cantidad de información que recibes, piensa en qué grado, del 0 al 10, crees que influye esta en tu conducta. Vivimos en una sociedad interconectada y sobre informada, en eso supongo que estaremos de acuerdo la gran mayoría de personas. Diariamente recibimos mucha información de diversos tipos, esta información incide en nuestra persona de forma muy directa y casi inconsciente. Nuestra conducta es un elemento totalmente modificable y alterable, pero que al mismo tiempo presenta uno...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Un hemicicle patologitzat

Al llarg d'aquests dies (i també aquests temps) hem estat veient com el nostre sistema polític està immers en constant ambient d'inestabilitat pel que fan algunes dinàmiques polítiques en el nostre sistema.      El conflicte, des d'un punt de vista psicològic, és totalment inevitable en qualsevol organització. Els conflictes sorgeixen a través de la interacció de diferents elements, i negar la seva existència, és sovint un dels errors de la nostra societat.           Tanmateix, tot i ser un element normal en la interacció psicològica de les persones, els grups i les organitzacions, la patologia recau en la forma en com es gestiona el conflicte. Aquest, pot assumir una forma funcional, permetent així augmentar l'efectivitat i la qualitat del servei sobre el qual sorgeix, o per contra, una forma disfuncional, afectant negativament l'efectivitat i la qualitat del servei.      En el nostre sistema polític actual, el conflicte (reco...
1 comentari
Més informació

Una societat forçadament malalta, però totalment evitable

Imatge
Aquesta tarda he trobat aquestes imatges fetes per @pablococa al seu compte d'instagram @occimorons . Feia molt de temps que no trobava un missatge tan real per Instagram. Com dic sempre, si una cosa té la psicologia, és la capacitat de poder aplicar-se a molts àmbits de la nostra vida, perquè on hi és l’ésser humà, hi és, indispensablement la psicologia.  Sovint pensem que la salut mental és un element volàtil, que un dia pren molta importància, i d’altres desapareix per complert de les nostres ments. Però no de les nostres vides.  La salut mental, encara que no ho sembla i ens ho facin veure com a tal, condiciona les nostres vides. Però és que les nostres vides també condicionen la nostra salut mental. És important conèixer aquest bucle que es retroalimenta constantment i que determina d’una forma o altra la manera en què vivim.  Hi ha molta gent, per desgràcia, que no té gens d’interès en la política, que no creuen que sigui útil, que no creuen que votar sigui la solu...
2 comentaris
Més informació

El paradigma de un virus

A veces es necesario pararnos un segundo a sentir dónde estamos, a sentir cómo estamos, a sentir con quién estamos. A sentir quién somos. Hay momentos de nuestra vida donde sentimos al cien por cien el material del que estamos hechos. Normalmente solemos vivir de forma automática, sin reflexionar sobre aquello que nos pasa por delante, sin preguntarnos siquiera por qué. Tenemos el deber de conocer nuestra historia para justamente poder reflexionar sobre los miles de elementos con los que interaccionamos a lo largo de nuestra vida. Pero no interesa. No interesa que conozcamos nuestra historia, porque solo así podremos juzgar aquello que pasa en nuestro día a día. Y es que las cosas han cambiado mucho, pero tampoco han cambiado tanto, justamente nos damos cuenta de esto cuando vemos nuestros derechos (o los de otros) vulnerados y los comparamos con los de otras épocas. Porque las personas que ven vulnerados sus derechos actualmente, se dan cuenta de que las cosas han p...
4 comentaris
Més informació