És la castració química una de les solucions a les violacions?

A conseqüència de la brutal violació i agressió a una nena de setze anys fa pocs dies a Igualada, avui, he llegit a Instagram una reflexió que crec que es mereix també, ser analitzada des d'un punt de vista psicològic.

La reflexió deia el següent:

Necesitamos una ley que ofrezca castración química a los violadores a cambio de no aplicarles prisión permanente, de esta forma (1) no violarían más y (2) si no quieren no salen de prisión, fácil.

No és tan senzill. Amb aquesta afirmació el que es pretén és simplificar les violacions a una causa fisiològica com són les necessitats sexuals d'un individu, quan aquesta no és l'única causa.

Que un home sigui un violador no és conseqüència d'un impuls sexual únicament, sinó de mil variables més que s'han de tenir en compte a l'hora de fer una anàlisi sobre el qual basar la nostra opinió com a ciutadans.

Entre aquestes variables és troba la personalitat de l'individu, la seva estructura familiar, les seves relacions interpersonals, la seva xarxa de suport social, les seves experiències, etc; i per suposat, la posició social que acull la figura de la dona, que actua com a teló de fons perquè totes aquestes accions es reprodueixin i perdurin en el temps.

Doncs la castració química podria ser fins i tot contraproduent, ja que l'individu "s'ha construït (ha estat construït)" d'aquesta manera, i l'impuls sexual, o millor dit, la incapacitat de contenir impulsos sexuals, és un dels factors principals en aquestes situacions. Probablement si no violés, totes aquestes deshabilitats es veurien expressades de qualsevol altra forma.

Així doncs, si la castració química no és la solució, què és el que podem fer com a societat per tal de pal·liar aquestes conductes?

Com bé deia, les explicacions a les violacions s'han de cercar en un conjunt de variables biopsicosocials, perquè l'única forma, a parer meu, de tractar aquest problema com es mereix, és a través de l'educació.

Avui també llegia un post que deia que "no hem de protegir les filles, hem d'educar els fills". I aquesta és la clau. Tenir una educació basada en la intel·ligència emocional, la identificació, l'acceptació i la regulació de les nostres emocions, la igualtat de tracte i la no discriminació i l'anàlisi de les problemàtiques més expressades a escala social, és essencial per a poc a poc anar invertint en la millora i el benestar de la nostra societat.