Una societat forçadament malalta, però totalment evitable

Aquesta tarda he trobat aquestes imatges fetes per @pablococa al seu compte d'instagram @occimorons. Feia molt de temps que no trobava un missatge tan real per Instagram. Com dic sempre, si una cosa té la psicologia, és la capacitat de poder aplicar-se a molts àmbits de la nostra vida, perquè on hi és l’ésser humà, hi és, indispensablement la psicologia. 

Sovint pensem que la salut mental és un element volàtil, que un dia pren molta importància, i d’altres desapareix per complert de les nostres ments. Però no de les nostres vides. 

La salut mental, encara que no ho sembla i ens ho facin veure com a tal, condiciona les nostres vides. Però és que les nostres vides també condicionen la nostra salut mental. És important conèixer aquest bucle que es retroalimenta constantment i que determina d’una forma o altra la manera en què vivim. 

Hi ha molta gent, per desgràcia, que no té gens d’interès en la política, que no creuen que sigui útil, que no creuen que votar sigui la solució perquè tots els partits polítics fan el mateix i perquè vivim en un sistema partidista que no vetlla per la millora de la societat. I és que és normal que pensen així, el perquè ja deixo que ho penseu vosaltres. Però hem de ser clars, i cada cop és més evident la incidència que la política té a les nostres vides. Determina quant cobrem, quan cobrem, com cobrem, com vivim o com podem arribar a viure, què podem estudiar i què no, què podem comprar, entre què podem escollir per prendre una decisió, i fins i tot, sovint, què està bé i què no. Tot, per desgràcia, des d’una visió estàtica i immòbil de la societat. 

El paper del psicòleg, per sort, és aplicable a molts àmbits, tal com deia abans, igual que la mateixa disciplina. Doncs l’àmbit polític no anava a ser menys. 

Els posts mostra com les decisions polítiques incideixen i determinen les nostres vides. Decisions, sovint preses per persones que no tenen ni idea del funcionament conductual de l’ésser humà, ni tan sols de les necessitats bàsiques essencials per viure en unes condicions decents de vida. 

Som una societat que permet tenir la taxa d’atur juvenil més alta de tota Europa, una societat que permet tenir cada cop un índex de pobresa infantil més alt, una societat que permet l’augment del preu de la llum a famílies que porten sense tenir ingressos mínims i decents des de fa mesos. Una societat que permet que grans institucions corruptes surtin impunes de delictes comesos, però que no és capaç de pagar ERTEs o abaixar les quotes de pagament d’autònoms que porten sense cobrar molts mesos i que es queixa per la crema de containers. 

Sens dubte, una societat que no comprèn les reaccions de la població davant les injustícies que esdevenen diàriament per una mala gestió política. Justament, perquè la política, no pensa en clau psicològica. Justament, perquè la psicologia i a salut mental dels ciutadans no ha interessat mai, lògicament, perquè som màquines productives per a un motor mundial cada cop més vulnerable. 

Per tot això, i molt més, la psicologia cada cop ha d’estar més present a les decisions polítiques, ha de fer de fil conductor entre la vida dels ciutadans, entre les necessitats bàsiques i dignes d’aquests, i les polítiques de millora social. 

Perquè tal com m’ensenyava l'altre dia una companya meva, Maria Yahkvèk: la paraula Estat prové d’estatisme, de quietud, doncs ser Estat comporta problemàtiques pel que fa a la plasticitat i per desgràcia, sembla ser, que les millores socials, ataquen directament a aquesta concepció d’Estat. 

Lluitem perquè la psicologia cada cop tingui més importància dins la política. Lluitem perquè els països permetin el bon desenvolupament individual i col·lectiu, i cada cop s’allunyin més del que expliquen aquestes imatges de @occimorons, i posin la salut mental, al centre de les polítiques. 

Gràcies, Pablo per plasmar tan gràficament els pensaments que a vegades costa expressar.