Psicología, Política y Sociedad Actual

L'altre dia a classe de Psicologia i Família, el professor ens va plantejar la qüestió següent:    L’adopció internacional és un instrument adequat per al desenvolupament dels nens abandonats o hi haurien altres eines més adequades, com per exemple que fossin adoptats en el seu país d’origen? Al llarg dels últims temps, segons afirma Palacios (2017), la investigació sobre les diferents qüestions envers la salut mental, i en específic sobre la psicopatologia de les persones adoptades, ha crescut considerablement a escala internacional, comprovant, entre altres qüestions, que les persones adoptades internacionalment presenten més problemàtiques de salut mental que no pas aquelles persones que no han estat adoptades en etapes prèvies a l’adultesa. Tanmateix, continua existint un gran estigma envers la salut mental de les persones adoptades, allò que Adroher i Berástegui (2000, citat a Berástegui Pedro-Viejo, 2005) anomenen com a "a...

A conseqüència de la brutal violació i agressió a una nena de setze anys fa pocs dies a Igualada, avui, he llegit a Instagram una reflexió que crec que es mereix també, ser analitzada des d'un punt de vista psicològic. La reflexió deia el següent: Necesitamos una ley que ofrezca castración química a los violadores a cambio de no aplicarles prisión permanente, de esta forma (1) no violarían más y (2) si no quieren no salen de prisión, fácil. No és tan senzill. Amb aquesta afirmació el que es pretén és simplificar les violacions a una causa fisiològica com són les necessitats sexuals d'un individu, quan aquesta no és l'única causa. Que un home sigui un violador no és conseqüència d'un impuls sexual únicament, sinó de mil variables més que s'han de tenir en compte a l'hora de fer una anàlisi sobre el qual basar la nostra opinió...